En plé procés de canvis en l'ambit del cinema els cineclubs imposen noves formes d'acostar-se al fet cinematogràfic. L'arribada definitiva dels formats digitals, les incerteses de les polítiques culturals a Catalunya, tot plegat ens ha portat a redactar aquest text de consens. Volem que sigui un text de referència que defineixi la nostra posició dins el sector del cinema català i reivindiqui les nostres característiques històriques. També vol ser un document que ens posicioni davant l'aplicació de la nova Llei del cinema de Catalunya.
CINECLUBS I CINEMA NO COMERCIAL. UNA REALITAT EN EL SECTOR CINEMATOGRÀFIC CATALÀ
Cinema comercial i No comercial
Cinema comercial i No comercial
En el nostre sector, el cinematogràfic, als cineclubs se'ns situa des de sempre dins del circuit “Non theatrical” que és com els anglosaxons anomenen el sector No comercial. El terme defineix aquella activitat d'exhibició de cinema que habitualment no es projecta a les sales comercials i que no està subjecta a les característiques pròpies de l'àmbit empresarial: especialment en la diferència que l'activitat cineclubística no busca el lucre i, per tant, es pot dedicar de manera més decidida a la promoció de l’art cinematogràfic tot reivindicant la tasca artístico-cultural de formar nous públics. L'activitat del cineclubisme català s'engloba doncs en el sector No Comercial.
És important reconèixer que aquesta dualitat entre l'ambit lucratiu i el no lucratiu coexisteix des de pràcticament l'inici del cinema, consolidant del costat del No Comercial posicions associatives a partir dels anys 20'. Així és com els cineclubs d'arreu del món possibiliten que un cert tipus de cinema, allunyat en la majoria dels casos dels interessos del sector comercial, pugui trobar el seu públic en les pantalles cineclubistes.
Dins les posicions associatives estem implementant el dret fonamental a l’accés a la cultura reconegut des de les NNUU, UNESCO, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Així com reequilibrar l’oferta a tot el territori més enllà de les grans poblacions.
Volem reivindicar en aquest text la existència del sector de l'exhibició no comercial, del no lucratiu, que organitza anualment milers de projeccions acostant un cert tipus de cinema (que no té espais dins el sector comercial o que en té molt esporàdicament) al públic de tot el territori català. En base a una enquesta lliurada el 2010 als cineclubs i a la qual van respondre 35 entitats de les 45 consultades, estaríem parlant de 1076 sessions programades, 1340 títols projectats i 73093 espectadors a les sales cineclubistes el 2010.
Dins les posicions associatives estem implementant el dret fonamental a l’accés a la cultura reconegut des de les NNUU, UNESCO, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Així com reequilibrar l’oferta a tot el territori més enllà de les grans poblacions.
Volem reivindicar en aquest text la existència del sector de l'exhibició no comercial, del no lucratiu, que organitza anualment milers de projeccions acostant un cert tipus de cinema (que no té espais dins el sector comercial o que en té molt esporàdicament) al públic de tot el territori català. En base a una enquesta lliurada el 2010 als cineclubs i a la qual van respondre 35 entitats de les 45 consultades, estaríem parlant de 1076 sessions programades, 1340 títols projectats i 73093 espectadors a les sales cineclubistes el 2010.
En l’aplicació de la Llei del Cinema de Catalunya i en la preparació de la Xarxa Nacional de Cinemes hi volem reivindicar la nostra participació, tot tenint present l'experiència cineclubista de més de 80 anys. Tanmateix volem avançar en el procés de reconeixement per part de l'administració de la Generalitat de Catalunya de la nostra tasca en la defensa que un cert tipus de cinema (cinema d’autor, VOSE/VOSC, cinema català, europeu...) trobi el seu espectador per tot el territori nacional.
Sector comercial versus sector No Comercial. Competència?
Més aviat ho podem plantejar en clau de complementarietat. Per una banda al sector comercial no li interessa programar certes pel•lícules - “aquells films en VOSE/VOSC” - essencialment per por a no obtenir els beneficis esperats. La no existència de competència quant a que estem parlant de programacions diferents és ben clara. El cineclub oferta un tipus de programació que l'exhibidor comercial gairebé mai no projecta. Això situa cadascú en el seu lloc, sense possibilitat de competència. L’oferta que ofereixen els cineclubs no es pot considerar competència, sinó més aviat una oferta complementària i culturalment necessària. El sector No comercial treballa en un context específic al marge de les condicions en què es mou el sector comercial. Per exemple, quant a les programacions en 35mm, els cineclubs podem programar les pel•lícules després d’un temps des de l’estrena i en el moment que les distribuïdores disposen de còpia. I quant a les programacions en DVD, els cineclubs programen la majoria dels títols després que la còpia s’hagi vist als cinemes i s’hagi editat.
El sector No Comercial participa del desenvolupament de la indústria cinematogràfica catalana. La Llei del Cinema de Catalunya
Amb tot, els cineclubs estan obligats a compartir alguns punts amb el sector comercial. El més important és que paguen els preus que les distribuïdores els demanen per l'exhibició dels films dels seus catàlegs. Això fa que l'activitat cineclubista sigui de les més cares dins de les activitats culturals associatives. Una mitjana de 300 euros per un passi en 35mm o de 180 euros per un passi en DVD són preus prohibitius per la majoria de petites associacions que en un moment donat intenten projectar una pel•lícula. Fins ara no hi ha cap tipus de consideració pel fet de mantenir una activitat sense afany de lucre. Tant se val si el públic hi col•labora econòmicament o no.
És molt important que els cineclubs participin en el creixement de la indústria cinematogràfica al nostre país i per tant creiem que en col•laborar econòmicament en el pagament dels drets d'exhibició estem ajudant a consolidar la indústria de la producció i distribució tant a Catalunya com a Espanya.
La Federació Catalana de Cineclubs (FCC) aglutina en bona part la tasca de contractació de pel•lícules de la xarxa de cineclubs de Catalunya. Durant el 2010, la FCC va gestionar 582 programacions (entre cineclubs i altres entitats sense afany de lucre). El 59% estaven distribuïdes per empreses catalanes, un total de 345 sessions. Dels diners pagats a les distribuïdores en concepte dels drets d’exhibició i lloguer de films, el 63% es va realitzar a empreses catalanes.
És molt important que els cineclubs participin en el creixement de la indústria cinematogràfica al nostre país i per tant creiem que en col•laborar econòmicament en el pagament dels drets d'exhibició estem ajudant a consolidar la indústria de la producció i distribució tant a Catalunya com a Espanya.
La Federació Catalana de Cineclubs (FCC) aglutina en bona part la tasca de contractació de pel•lícules de la xarxa de cineclubs de Catalunya. Durant el 2010, la FCC va gestionar 582 programacions (entre cineclubs i altres entitats sense afany de lucre). El 59% estaven distribuïdes per empreses catalanes, un total de 345 sessions. Dels diners pagats a les distribuïdores en concepte dels drets d’exhibició i lloguer de films, el 63% es va realitzar a empreses catalanes.
I les versions? I la presència del català a les pantalles cineclubistes?
Tanmateix, els cineclubs catalans ja integren, des de fa anys, aquells aspectes que la Llei del Cinema de Catalunya busca fomentar, com la producció europea i la catalana. De les 582 sessions programades des de la FCC el 2010, el 15% correspon a films catalans, el 43% a cinema europeu (incloent els films espanyols), el 22% a films nord-americans i el 20% a altres nacionalitats. Cal assenyalar que gran part del cinema nord-americà que divulguem correspon a cinema independent i només ocasionalment a algun títol més comercial. Això significa a més que si sumem el cinema català a l’europeu, els cineclubs catalans dediquen 58% de la seva programació a aquest continent.
La Llei del Cinema de Catalunya també fa especial esment al tema de la presència de la llengua catalana. Quan a aquesta, a les pantalles cineclubistes el nostre idioma durant el 2010 va estar present en el 26% de sessions (152) tant en la versió original en català, la versió original subtitulada en català o la versió doblada al català. (Aquestes són dades de les sessions programades des de la FCC i per tant les dades totals podrien ser superiors).
La mateixa FCC ha treballat durant el 2010 en la subtitulació al català d’alguns títols (amb el recolzament del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), de la mateixa manera que és una tasca habitual en alguns cineclubs quan programen els seus festivals i mostres. El 48% de la programació gestionada des de la FCC correspon a la versió original subtitulada i d’aquesta xifra, el 8% correspon a la versió subtitulada en català. El 24 % correspon a la versió original, tant en català com en castellà. El baix percentatge és degut a la gairebé nul•la oferta de subtitulació en el nostre idioma.
La Llei del Cinema de Catalunya també fa especial esment al tema de la presència de la llengua catalana. Quan a aquesta, a les pantalles cineclubistes el nostre idioma durant el 2010 va estar present en el 26% de sessions (152) tant en la versió original en català, la versió original subtitulada en català o la versió doblada al català. (Aquestes són dades de les sessions programades des de la FCC i per tant les dades totals podrien ser superiors).
La mateixa FCC ha treballat durant el 2010 en la subtitulació al català d’alguns títols (amb el recolzament del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), de la mateixa manera que és una tasca habitual en alguns cineclubs quan programen els seus festivals i mostres. El 48% de la programació gestionada des de la FCC correspon a la versió original subtitulada i d’aquesta xifra, el 8% correspon a la versió subtitulada en català. El 24 % correspon a la versió original, tant en català com en castellà. El baix percentatge és degut a la gairebé nul•la oferta de subtitulació en el nostre idioma.
Sense afany de lucre però amb necessitats econòmiques
La Llei d'associacions de Catalunya diu, tot definint el concepte “sense afany de lucre”: “Una associació no té afany de lucre encara que desenvolupi una activitat econòmica si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al compliment de les finalitats d'interès general establertes pels estatuts. En cap cas no es poden repartir els bens de l'associació entre els associats i associades ni éssers cedits gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu .
Per tant, podem concloure que recuperar diners a través de la nostra activitat no ens situa dins l'àmbit comercial, malgrat que alguna distribuïdora així ho consideri quan redacta clàusules que parlen que no es pot cobrar entrada en l'exhibició de les seves pel•lícules. D’una banda queda clar que legalment podem tenir una recuperació econòmica per les nostres activitats, que serveixen per tirar endavant el cineclub, i d’altra, cal deixar clar una vegada més que el que l’espectador cineclubista paga no serveix tant per veure un film, sinó per mantenir l'activitat continuada del cineclub al llarg de l'any.
Per tant, podem concloure que recuperar diners a través de la nostra activitat no ens situa dins l'àmbit comercial, malgrat que alguna distribuïdora així ho consideri quan redacta clàusules que parlen que no es pot cobrar entrada en l'exhibició de les seves pel•lícules. D’una banda queda clar que legalment podem tenir una recuperació econòmica per les nostres activitats, que serveixen per tirar endavant el cineclub, i d’altra, cal deixar clar una vegada més que el que l’espectador cineclubista paga no serveix tant per veure un film, sinó per mantenir l'activitat continuada del cineclub al llarg de l'any.
Taxa de manteniment
Per distingir clarament entre activitat comercial y no comercial tenim l'exemple brasiler. Des dels anys 70, allà utilitzen l'expressió “taxa de manutençao” . Amb aquest terme queda clarament posicionat que la quantitat que es paga serveix per mantenir l'associació i no és en cap cas per l'accés específic a l'obra cinematogràfica. Nosaltres a Catalunya no tenim definició pròpia però el concepte és ben entenedor. Recordem que els cineclubs poden generar i generen múltiples despeses apart del lloguer del film projectat: projeccionista, calefacció o refrigeració, lloguer de sala, materials de promoció, transports,... I que per tant, els diners que es recullen es destinen a mantenir una activitat global que va més enllà del dia de projecció i de les mateixes projeccions (cursets, xerrades, exposicions,…).
Per això també és molt important la contribució dels socis i sòcies quant al seu ajut per mantenir el cineclub. El cineclubista no només obté beneficis directes a l'hora de veure els films sinó que participa significativament del manteniment, amb el seu ajut, d'una activitat cineclubista d'interès general en la seva població. El sentiment de pertinença i la capacitat de construir-se com associació és també un paradigma del que significa moure'ns en el sector No Comercial, el sense afany de lucre. La participació dels socis, no només amb el pagament de les quotes sinó amb la possibilitat de participació i actuació a través de la junta directiva i de l'Assemblea General fa de la nostra activitat un exercici democràtic que no res té a veure amb el d'una empresa i els seus accionistes.
Per això també és molt important la contribució dels socis i sòcies quant al seu ajut per mantenir el cineclub. El cineclubista no només obté beneficis directes a l'hora de veure els films sinó que participa significativament del manteniment, amb el seu ajut, d'una activitat cineclubista d'interès general en la seva població. El sentiment de pertinença i la capacitat de construir-se com associació és també un paradigma del que significa moure'ns en el sector No Comercial, el sense afany de lucre. La participació dels socis, no només amb el pagament de les quotes sinó amb la possibilitat de participació i actuació a través de la junta directiva i de l'Assemblea General fa de la nostra activitat un exercici democràtic que no res té a veure amb el d'una empresa i els seus accionistes.
Per tant totes les aportacions que fan socis i públic van destinades a cobrir les despeses de l'activitat en les seves múltiples facetes.
Reivindiquem ser a la taula del sector de la indústria cinematogràfica catalana
Refermada doncs la nostra importància dins de la indústria cinematogràfica catalana i un cop explicades les diferències amb el sector comercial, creiem que tenim molt a aportar als processos que l'administració vagi obrint al voltant de la Llei del Cinema de Catalunya i de la Xarxa Nacional de cinemes que contempla aquell text legal. No oblidem que els cineclubs són a la Llei a l'apartat de definicions i a l'article 40. Ens oferim doncs i quedem a la disposició tant dels components del sector com de l'Administració per aportar i sumar esforços en la defensa del cinema com a be cultural.
I finalment...
Mantenir alta la senyera del “No comercial” comporta reivindicar la nostra capacitat associativa i democràtica amb l'objectiu general d'utilitat pública i de promoció de l’art cinematogràfic que han de tenir les projeccions cineclubistes. Però assegurar la nostra capacitat econòmica ens permet també la llibertat i la independència necessàries per oferir i mantenir una activitat cineclubista per a la ciutadania dels nostres pobles i ciutats.
Federació Catalana de Cineclubs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada